divendres, 13 d’agost del 2010

Vanakam Tamil Nadu!

Ja som a Tamil Nadu!
Ahir vam arribar a Chennai al migdia.
Amb unes quantes hores de tren, vam arribar a Villupuram, lloc on es troba Kavasam, l'internat claretia de nens dalits. Vam anar acompanyats del Padre Rafael i el Paul, tots dos encantadors! En arribar a Kavasam, vam tenir la rebuda de tots els nens que ens esperaven fora amb els instruments. Amb ells, al ritme de la musica i els somriures, vam arribar al centre. Espectacular! Nanri! Gracies! Quina festa ens tenien preparada! Vam ballar, ens van fer una demostracio de danses tamils i cansons que aprenen al centre per reivindicar els seus costums i la seva pertinensa a la 'out cast' (sense casta).
L'endema vam visitar en Rosario, advocat dalit, que esta al capdavant del centre POPE, tambe per dalits, on  es dona formacio als joves dalits en molts camps (fusteria, costura, informatica, etc). Com a advocat, la seva feina es reivindicar pels drets humans dels dalits. Per treure's el barret! Quina sort estem tenint de fer un viatge amb tant valor afegit! 

MUMBAI !!!!!!!!!!

Hola amics!
Namaste!
La nostra visita a Mumbai (Bombai) va ser tota una experiencia que no podrem oblidar mai. VAm visitar els projectes de Sonrisas de Bombai de la ma de la Nehal i el John, empleats i encantadores persones de Sonrisas, i tambe amb l'Anna, que va ser com un regal per nosaltres trobar-la. No sabem que hauriem fet sense tu per Mumbai! jajaja. Esperem que hagis arribat be a Suissa! Bona reentre!

A Mumbai vam coneixer a Padre Sopenya. Una passada de persona! Increibles les dues hores que vam poder compartir junts. Un bon txai (te amb llet), una pluja monzonica fora el porxo i tots plegats parlant de la vida, d'India, de les persones, les castes, de l'equanimitat, del compartir, de la injusticia... 85 anys, dels quals 60 els ha passat a India. No cal dir res mes. Be, si, les gracies a Esteve Humet, que ens ho vas recomanar.
 
Vam agafar forces, i l'ultima tarda a Mumbai vam visitar l'Slum de Daravi. Com poden existir llocs com aquest al mon??? La industria del reciclatge portada a l'extrem, aixi com les condicions de vida infrahumanes. Molt heavy. Esperem mai oblidar aquell moment d'impotencia i injusticia per continuar lluitant per un mon millor. En contrast al nostre desanim i rebuig, els nens de l'eslum ens acompanyaven descalsos per les muntanyes de brossa amb un somriure als llavis i cridant: Hi!!! Hi!!! Aixo dona per hores de reflexio... ufff!

Per la nit, vam trencar la desesperacio sopant amb un bon amic i persona extraordinaria en un lloc d'encant. Ja ho diem que India es lloc de contrastos. Namaste Bombai!!!!! Namaste Mumbai Smiles!!!

dimarts, 3 d’agost del 2010

Preparats, llestos... ja!

Ahir vam tornar a tenir reunió “comissió India”, i vam celebrar l’aniversari del Jose (MOLTES FELICITATS!!!). Nit de preparatius, sorpreses, il·lusions, notícies i riures, molts riures!
La farmaciola està tota preparada, els jocs per als nens a les bosses (Núria, Tere, no us heu plantejat de crear una escola bressol o un centre de colònies per a nens?), la ruta revisada i modificada, els papers a les carpetes i les tarjetes postals als sobres per poder enviar des d’allà. 
És estrany, sona raro... la propera vegada que tornem a ser tots junts serà ja a Mumbai en 5 dies!!! Sussi, només ens queden 4 dies per ser a l’avió camí a la India!!!
 Ara ens queden 4 dies per omplir les maletes amb material i roba que necessitem, i per omplir els cors amb totes les paraules d’ànim i d’amor que ens donen per aquesta aventura.
Companys, gràcies pels riures d’ahir, quin bon elixir de vida!!!! I milions de gràcies per les vostres paraules!!!! La India ens espera!!!!!!!!

Namasté,
Mario.